VISIONS PERSONALS

Aquest cap de setmana ha estat el primer cap de setmana de festa major al nostre municipi.

Magnífica organització de la festa major de Bonaterra II, on cal felicitar als joves. També molt bé els cuiners del “cochinillo” que s’ha convertit en un dels millors actes de l’estiu. I molt bona feina de la tripleta de regidores de l’actual govern municipal. Moltes gràcies per la bona tasca.

Bones sensacions també al sopar pro obres de l’església de Les Peces de dissabte al vespre, amb l’assistència del bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí i Alanis i de mossèn Ignasi Cabré.

I avui diumenge una molt bona festa del batre a Cabra del Camp, on he compartit taula amb els regidors i l’amable alcalde  del poble, Andreu Farré, altres alcaldes de l’Alt Camp i Conca de Barberà, amb el líder sindical Pep Riera, i el cantautor i gastrònom Pere Tapias. Recuperar i mantenir aquesta festa de com es feien les tasques del camp els nostres pares i avis  anys enrera és tot  un encert. Després de vint anys, vaig veure les ganes de continuar de la gent de Cabra i vaig notar que com a poble han trobat amb el sembrar, segar i batre un element molt potent d’identitat col·lectiva.

Després de la festa, ara toquen uns dies de descans.

En aquesta setmana propera hi haurà moltes novetats, com per exemple canvis d’alcalde a Torredembarra i Duesaigües i més festes d’estiu al poble com el sopar dels amics del Carrer LLobregat.

D’aixó i d’altres coses us en parlaré el proper diumenge. De moment, descansarem durant una setmaneta.

Bon estiu.

quim

ERC ha donat mostres evidents que creu amb la família.

I no ho dic perquè gestioni l’àrea de Acció Social del govern català. No és pas per això.

Ho demostra el vicepresident Josep Lluís Carod quan fa un decret i envia el seu germà Apel·les com “ambaixador” de la Generalitat a París. Aixó es demostar confiança. Primer els de casa.

Sí nois. Aquesta és la política de mans netes. Aquesta és la coherència.

Ja sabem que pel tripartit la família és el primer: Per exemples, tenim  el PSC que té de director general un germà d’un conseller 0 Iniciativa que té d’assessora de l’Oficina de Comunicació la filla del conseller Baltasar.(amb un sou de més de 60.000 €)

I després, uns quants  ens queixarem que la família està desatesa!!!

Aquesta setmana, entre les moltes activitats desenvolupades a la Diputació , he assistit a la signatura  d’un parell de convenis.

L’un es per gestionar una part dels fons europeus FEDER, per import de 10 milions d’euros en projectes adreçats a la competitivat i a les noves tecnologies. El va signar el conseller de Governacíó Jordi Ausàs i el president de la Diputació Josep Poblet.  L’objectiu del conveni es sumar esforços per impulsar les nostres comarques.

L’altre ha estat amb la fundació Pau Casals, per tal de difondre el museu de l’il·lustre músic vendrellenc. El llegat de Casals és un tresor que tenim a l’abast just a la platja de Sant Salvador. Aquest català universal és un exemple  de trajectòria impecable de servei a la música i a Catalunya.

Dos convenis diferents però necessaris.

quim

Ahir i avui dissabte he notat intensament el perfum de la Festa Major.

Ahir, a Bràfim, on vaig tenir l’honor de ser el pregoner de la festa grossa d’aquest municipi de l’Alt Camp.  Acompanyat de l’alcalde, el bon amic Juanjo Raventós, vam gaudir de l’essència d’una festa tradicional. Amb un concert a la fresca després del pregó i amb un castell de focs per tancar els actes fins el ball de nit de cloenda dels actes del dia del patró.

En el pregó vaig reivindicar l’estima pel patrimoni cultural propi, per la nostra identitat i per la introducció del civisme com element garant de la necessària llibertat en tota activitat -també en una festa major- 

I avui, he tastat el tipisme de la festa major del Vendrell.

 A la Plaça Vella atapeïda de gent, he escoltat els versos directes i corrosius dels Diables i he gaudit de la bona actuació castellera dels Nens del Vendrell, que han arrodonit un 5 de 7, una torre de 7 i un 4 de set amb el pilar. Bon ambient, calor i moltes ganes de fer festa.

Aixó es l’ambient de festa. Un perfum característic que no hem d’abandonar mai.

quim

L’alcalde de Tarragona, Sr. Ballesteros, contractarà com assessor a Agustí Mallol, ex regidor de CiU.

Notícia gens sorprenent per esperada. Cal pagar fidelitats i adhesions. No jutjaré el cas, ja hi ha qui ho fa a la pròpia ciutat.

Ara bé si que  comento una afirmació del Sr. Mallol quan diu que el Joan Aregio  “si tingués dignitat hauria de deixar la seva responsabilitat política entre d’altres qüestions perquè no estima ni ha estimat a Tarragona,… “

Ara resulta que l’Agustí Mallol és, a part d’assessor del Sr. Ballesteros, el que reparteix carnets d’estimació a la ciutat. Ell, amb tot l’historial que té al darrera, pot donar consells de dignitat a un home íntegre com el Joan Aregio?

El Sr. Mallol, si vol fer un bon servei a qui el paga, hauria de callar i treballar. Més que res perquè molts SABEN, per exemple,  com va actuar en el passat en determinades accions de la seva gestió pública.  

quim

Per si havia dubtes ahir es van aclarir.

El secretari general d’ERC va dir ahir en la seva intervenció davant els congresistes del PSC que cal avalar el govern Tripartit.

Fa bé de dir-ho. Com més clars millor.  L’aposta d’ERC, entenc que es estratègica.  L’Esquerra d’avui només té una única missió: evitar que CiU governi enlloc i facilitar l’accés al poder del PSC. No en té cap altre, com es demostra.

ERC cal jutjar-la pel que diu, i també pel que no diu.

Per exemple que diu sobre l’aplicació de la tercera hora de castellà? O sobre la marxa d’Antoni Bassas de Catalunya Ràdio? o  sobre els números del Solbes?

Parlant de números  d’acord amb l’informe del Departament d’Economia de la Generalitat l’espoli fiscal que patim és de 2.000 € per persona i any.

Doncs, mira, si sóc solidari. Al meu municipi amb més de 2000 habitants, dels 2.000 € que no ens arriben i per tal de que no m’acusin d’insolidari, em sembla bé que entre la Generalitat i l’Estat s’entenguin i es reparteixin 1.500 €/habitants/any dels ciutadans albinyanencs . I que al municipi només ens retornin els 500 € restants.

Us imagineu. el que podría fer  si -cada any- el pressupost municipal tingués garantit un milió d’euros a raó de retornar-nos només 500 € dels 2000 que per habitant es pertoquen

Aixó sí que seria un bon acord de finançament!!!

quim

CDC ha debatut durant tot el cap de setmana sobre el futur del partit, sobre els problemes que té avui la gent -la crisi, el preu de la benzina, l’augment de les hipoteques i de l’atur, el medi ambient…- sobre la necessitat d’anar construïnt dia a dia la nostra nació, sobre la qualitat democràtica.

Hem fet molta feina i ben feta. Sense soroll mediàtic. Sense esgarrapades. Amb debats ordenats, amb civisme.

L’Artur Mas avui és més líder que ahir. No només del partit sinó del país. El seu discurs de clausura va ser impecable. Amb rigor. Amb dades, arguments i amb mà estesa. Cap a dins i cap enfora.

I dues darreres consideracions: el respecte a totes les formacions polítiques convidades que van rebre aplaudiments de cortesia i ni un xiulet en contra i la gratitut per la confiança que els delegats i delegades del Camp de Tarragona van fer a la proposta que continués encapçalant la Federació en els propers quatre anys. El 84,88% dels vots va dir Si a la llista que proposava.

Moltes gràcies a tots. La immensa majoria que ens va recolçar i també els que no ho van fer.  Tots tenim moltes ganes de treballar: pel projecte polític que representa CDC, pel model de societat que defensem  i pel nostre país. I això és el que, de veritat, compta.

La Convergència renovada està a punt. Retorna la il·lusió.

quim

Em vaig quedar plantat davant el televisor per escoltar ja ben entrada la mitjanit al president Laporta després de saber que la moció de censura havia estat seguida per un 60% de vots favorables.

Desprès de rebre un correctiu sever, el president del Barça va dir que estava legitimat per continuar. Va rebre, repeteixo. un 60% de vots en contra. I perquè marxes només van fer faltar poc més de 2500 vots dels més de 80.000 que es van quedar a casa.

Els que guanyen no governen. Guanyen la moció però no pleguen els que  volien fer fora. Diran que son les regles del joc. I que cal acceptar-les. Oi tant, faltaria més. Però també podem convenir que èticament fa mal a la democràcia. Que ajuda a que la gent passi de tot. Que fomenta  l’abstenció. O sinó perquè ahir 2 de cada 3 socis dels Barça no van anar a votar? o perquè a cada elecció al Parlament de Catalunya creix l’abstenció? 

Si es continua votant una cosa i desprès el resultat és tot el contrari, on és la voluntat popular?

quim

He vist la victòria de la selecció espanyola. “la roja”. Una selecció que es campiona d’Europa amb només dos jugadors del Reial Madrid. I gràcies a l’aportació de Xavi (no Javier), Cesc , Puyol, Capdevila o Iniesta.

Estic content per la feina feta pel LLuís Aragonés (que fa uns quants anys va ser entrenador del Barça). Va soportar les crítiques per  no convocar a Raül. Allò  era una vergonya nacional. Avui els comentaristes de la Quatro ni n’han parlat d’aquesta encertada decisió de l’entrenador.

A la Societat del meu poble he vist els joves vestits amb la samarreta vermella, alguns fins i tot amb una bandera espanyola, cridaven per la selecció. I després els cohets han acabat de dibuixar quina era la sensació general.

Descobrir el país que tenim és sa. Veure la realitat i adonar-te de com és et permet treure les pròpies conclussions.

Si parlem només de futbol,  no hi ha cap dubte. El millor equip de l’Eurocopa ha estat el del Casillas, Villa, i companyia.

I si parlem dels sentiments envers la selecció aquí ja no hi ha la mateixa unanimitat. Tot depèn de la passió que hi possis i del grau de patriotisme que tinguis.  

quim

Ahir dissabte a la tarda vaig participar en la festa del 20è aniversari de la Societat d’Avis de Les Peces-Albinyana.

A la festa es va homenatjar al soci nº 1, fundador i primer president de l’entitat, Lluís Lloret. El Lluís,amb 91 anys, ens va acompanyar al llarg de tota la tarda. Va explicar les dificultats en la creació de l’entitat, els entrebancs que la primera junta va haver de superar… però la llavor que va escampar ha donat bons fruits.

 Quan el vam veure entrar a la Societat d’Albinyana agafat del braç de la seva filla tots els presents vam tenir una intensa sensació de proximitat . En el protocolari discurs, vaig aprofitar  per recordar que LLuís Lloret va començar a fer caminar la societat d’avis quan tenia 71 anys. I aquí es on hi ha el mèrit. En sentir-se útil, amb independència dels anys que s’hagin viscut. Fer-se gran, a part de veure minvada la salut i amb la força a les cames més feble, no vol dir baixar de cap tren.

 La festa va servir també per retre un sentit record a tants socis i sòcies que ja no hi són, però que continuen ben presents en l’ànim de l’entitat. En aquests vint anys, la Societat d’Avis ha esdevingut un referent de bona feina. D’acolliment, de punt de trobada, de lloc de festa. Tots els seus dirigents, el mateix Lluís, els estimats Tomàs Lahoz,  Josep Ribas i Joan Riembau (e.p.r) l’Adela Navarro, la Isabel, l’Alejandro, o l’actual president Josep Monfort amb les juntes que els han acompanyat han fet que la gent gran sigui una gran família.

Ahir vam tonar a tenir-ne una prova:  bon ambient i  germanor entre la junta de Les Peces i l’altra entitat de gent gran del municipi, l’Associació d’Avis d’Albinyana amb seu a Bonaterra.

El Lluís a les Peces com el Francisco Camacho a Bonaterra són exemples a seguir. Van fer nèixer entitats  amb voluntat de construir, amb criteri i amb seny, Per això perduren i es solifiquen com les roques.

Gràcies a l’esforç d’ells i de tots els que els han seguit avui al nostre municipi s’envelleix amb més dignitat que fa uns anys. Per tota la bona feina feta, moltes felicitats.

quim